Saltar al contenido

El cel nocturn durant els campaments d’hivern

Mes informació al enllaç: http://www.campaments.cat/noticies/el-cel-nocturn-durant-els-campaments-dhivern

http://www.escoltesiguies.cat/noticia/22678/el-cel-nocturn-durant-els-campaments-dhivern

tendaAEiG Sant Ramon Nonat

Una de les activitats màgiques dels campaments és l’observació d’estels a la nit. Lluny de la contaminació lumínica de les ciutats, a la muntanya el cel i les estrelles ens cauen al damunt.

El cel varia segons l’època de l’any; segurament estem més acostumats a observar els estels a l’estiu però si busquem una nit clara d’hivern descobrirem noves estrelles que no coneixíem. A més, tindrem una atmosfera més nítida i, per tant, més bona visibilitat ja que la humitat ambiental de l’estiu causada per l’evaporació, dificulta la visió del cel. Així doncs, els campaments de nadal són un bon moment per iniciar al nostre grup a l’observació del cel nocturn.

En el cel podem trobar diferents elements visibles a ull nu:

  • Les Constel·lacions: una constel·lació és un grup d’estrelles que pren una forma imaginària al cel nocturn. Normalment el nom fa referència a éssers mitològics, persones, animals o objectes. Les constel·lacions ajuden a memoritzar la posició dels estels i han sigut de molta utilitat per a la navegació a la nit i per seguir el curs de les estacions de l’any.

En el cel hi 88 constel·lacions, de les quals destaquen les 12 que formen els signes del zodíac. Altres constel·lacions importants han servit de sempre com a fars o referències d’orientació. És el cas del Gran Carro, que ens ajuda a trobar a l’estrella Polar en l’hemisferi Nord. O de la Creu del Sud, en l’hemisferi Sud.

  • Els Planetes: per diferenciar els planetes de les estrelles hem de buscar aquelles que tenen una llum ferma, que no tremola. Això succeeix perquè els planetes no tenen llum pròpia sinó que reflecteixen la llum del Sol. Si disposem de telescopi podem arribar a veure fins i tot els anells de Saturn.
  • La Lluna: el millor moment per observar-la és quan està en fase de Quart Creixent i els quatre o cinc dies següents. Les ombres que es creen durant aquesta fase fa que es puguin distingir més fàcilment els cràters i les muntanyes.
  • La Via làctia: està constituïda per una agrupació més densa d’estrelles respecte a la resta del cel i representa un sector de la nostra galàxia vista des de l’interior.

Què podem observar en el cel d’hivern?

Orió, conegut també amb el nom del Gegant de l’hivern, és la constel·lació més bonica, brillant i emblemàtica de les nits d’hivern. La constel·lació d’Orió, també té una estrella característica pel seu color blavós, Rigel, que es troba ubicada al peu dret d’aquest i és l’estrella més brillant de tot el conjunt. La constel·lació també destaca per tres estrelles alineades, que formen el cinturó de l’heroi, i que és molt fàcil d’identificar en el cel d’hivern. Aquestes donen pas, de forma pràcticament perpendicular, a tres punts lluminosos que baixen en direcció als peus, com si fos una daga penjada del cinturó.

Júpiter és el planeta més recomanable per observar a l’hivern. El veurem tant a ull nu, com amb prismàtics o telescopis. Segons l’aparell òptic que utilitzem o la pràctica en la observació nocturna, podrem apreciar quatre de les seves llunes, les galinianes, que només són una petita part de la gran quantitat de satèl·lits dels que disposa, tots ells, amb noms d’antigues amants de Zeus, que és la figura que representa Júpiter.

A l’hivern també podem observar altres planetes com Venus, que ens mostrarà la seva lluminositat a la matinada, indicant la direcció per on sortirà el Sol. Mart també es podrà observar durant les primeres hores de la nit, i Saturn, el senyor dels anells, només el podrem apreciar a finals del mes de desembre, de matinada, i des d’indrets que l’horitzó quedi baix.

Consells per observar el cel nocturn en grup

  • Cal que estiguem còmodes per no agafar mal l’esquena. La millor opció és tombar-se al terra amb una màrfega.
  • No us oblideu de la roba d’abric! Jaqueta, guants, gorro…i un termo amb caldo o infusions calentes sempre ve de gust.
  • Quin material necessitem?
    • Planisferi: mapa circular amb parts mòbils que permet representar el firmament per a un dia i hora concrets. Ens serà útil per trobar les estrelles i constel·lacions en el cel.
    • Llanterna amb llum vermella per si necessitem mirar el planisferi o buscar alguna cosa. Podem embolicar una llanterna normal amb unes quantes capes de paper de cel·lofana vermell.
    • Brúixola: pot ser d’utilitat per orientar correctament els mapes. Si no en tenim cap, podem trobar el nord localitzant l’Estrella Polar.
    • Làser: és molt útil per marcar els estels i dibuixar figures en el cel
    • Altres instruments: prismàtics i telescopis. Són aparells més sofisticats i que en alguna ocasió podem necessitar l’ajuda d’un expert per utilitzar-los, com és el cas del telescopi.

Constel·lacions i mitologia

Les llegendes i mites que envolten les constel·lacions poden ser un molt bon recurs per a ambientar les activitats que realitzem amb el nostre grup. A més, pot ser una bona forma per captar el seu interès en el moment d’observar el cel.

Us deixem amb un dels mites més coneguts, el de la Via Làctia.

Es diu que el rei dels déus, Zeus, es va enamorar bojament d’una mortal, Alcmena, i d’aquest amor va néixer l’heroi grec més famós de tots els temps, el forçut i valent Hèrcules.

Ja des del seu naixement Hèrcules va tenir problemes i va haver de fer front a molts perills. I és que l’esposa de Zeus, Hera, estava bastant enfadada perquè el seu marit anava a tenir un nadó amb una altra dona. Hera va retardar el part dAlcmena tot el que va poder per veure si aconseguia que el nadó no nasqués, però finalment va haver de cedir i la natura es va imposar.

Quan Alcmena va donar a llum a un nadó preciós i molt especial, déus i mortals es van alegrar del naixement d’un heroi. Tots van anar a felicitar la feliç mare i l’alegria en aquella casa era immensa. Fins que un dia va baixar Hera de l’Olimp amb molt males intencions. Volia desfer-se dHèrcules, volia que el nadó desaparegués i va tramar un pla malèfic.

Sense que ningú la veiés, Hera es va acostar al bressol dHèrcules i hi va ficar dues serps que suposadament acabarien amb la vida del nadó. Però no va ser així. Al cap i a la fi, els herois són herois perquè tenen una força descomunal des del seu naixement. I va ser el nadó Hèrcules, amb tan sols unes setmanes de vida, qui va aconseguir matar les serps.

Des d’aquest moment, tots els déus es van quedar impressionats amb aquest nadó tan especial que algun dia seria un heroi i van voler protegir-lo de les maldats d’Hera. Va ser l’entremaliat Hermes el que va voler convertir a Hèrcules en un ésser immortal. Així que una tarda que Hera estava totalment adormida va acostar al nadó al pit de la deessa perquè mamés la llet immortal.

En aquest moment, Hera es va despertar horroritzada perquè estava a punt d’alletar el nadó que més odiava i el va apartar d’un cop amb la mà. La llet es va vessar i va quedar flotant al cel convertida en estrelles en forma d’arc de cotó. Aquestes estrelles són les que formen la Via Làctia.

Altres recursos

Mes informació al enllaç: http://www.campaments.cat/noticies/el-cel-nocturn-durant-els-campaments-dhivern

Uso de cookies

La Ley 34/2002 nos obliga a avisarte de que usamos cookies propias y de terceros con objetivos estadísticos y de sesión para mejorar nuestros servicios y para que tengas una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest