Extret i + info a l’enllaç original: http://www.somesplai.cat/index.php/pas-colonies-campaments/ de l’Esplai
Escrit per Sara Clemente, Júlia Espinet, Laia Guillamon i Joana Pacho, de l’esplai Bruixes i Bruixots dels Escorrelots (Cardedeu)
Aquestes quatre monitores vallesanes ens expliquen el posicionament i les raons pedagògiques que els han dut a decidir, per primer any, fer campaments d’estiu en lloc de colònies.
El debat sobre la realització de campaments o colònies a l’estiu són uns deures que teníem pendents al nostre esplai. De fet, és un debat que ens perseguia des de feia uns quants estius, però que per falta de motivació, de no veure-ho clar o, simplement, per la pròpia inexperiència a realitzar campaments, no acabàvem d’adoptar un posicionament gaire ferm ni crític respecte a aquest tema. No obstant això, l’any passat vam intentar fer un primer pas i vam marxar de campaments durant les vacances de primavera (tradicionalment conegudes com «de Setmana Santa»). Va suposar una primera presa de contacte del que són uns campaments amb l’objectiu de conèixer-nos i experimentar-nos en una activitat d’educació en el lleure que suposava tenir un contacte més proper i real amb la natura i, a més, ens permetia prescindir de certes comoditats que en unes colònies sí que podem tenir.
Més enllà d’això, el pas de les colònies als campaments és imprescindible que vagi acompanyat d’un projecte pedagògic que fomenti una sostenibilitat anticapitalista i feminista; aquesta és la manera en què nosaltres creiem que hem de concebre, mantenir i cuidar la naturalesa. I no és pas casualitat ni arbitrari que escriguem naturalesa en lloc de medi ambient. Escrivim naturalesa per fer incidència en les ètiques ecològiques que reconeixen un valor inherent als éssers vius, a banda dels humans, i fugim del terme medi ambient perquè podria caure en el reduccionisme en què només l’home pot continuar-hi fent les seves proeses amb la condició que economitzi al màxim els recursos no renovables.
Per fer possible el projecte, pretenem plasmar-lo en àmbits que siguin propers als infants i susceptibles de canvi. En aquest cas, qüestionar-nos quin paper ha de tenir el consum de l’aigua durant els campaments ens servirà per plantejar-nos quin tipus d’activitats volem fer durant l’estada (cal que siguin gimcanes o guerres d’aigua?). Potser caldria fer una reflexió sobre tradicions tan inculcades, potser del tot insostenibles i massa consumistes!
A més, anar de campaments ens permet un apropament real a la naturalesa, ja que llevar-se, conviure i anar-se’n a dormir envoltats de natura fa que els infants siguin subjectes actius i conscients, i els aporta una nova experiència i un nou rol com a persona, ja que la majoria no estan acostumats a viure a la muntanya amb tot el que això comporta.
I és que viure a la muntanya i anar de campaments volem que ens allunyi de les comoditats i la quotidianitat consumista en les quals vivim tant els infants com les monitores durant l’any. Volem que s’adonin que sí que és possible viure seguint estils de vida alternatius als estils hegemònics imperants; només cal generar espais en què puguin dur a terme actes senzills i respectuosos per prendre consciència que amb un petit gra de sorra es poden fer grans canvis.
Tot i que és cert que anant de colònies també hi ha certa disminució de comoditats, marxant de campaments no disposem d’espais tancats ni per dormir ni menjar ni per a dur a terme activitats diverses, alhora que minimitzem l’espai personal i de grup, cosa que no té perquè ser negativa, ja que és un bon moment per adonar-nos de la repercussió de la nostra manera de fer i d’ocupar els espais tant individuals com grupals, per tal de generar una responsabilitat individual i col·lectiva.
En definitiva, creiem fermament en la decisió que hem pres i volem plasmar-la creant uns campaments lligats a un projecte pedagògic amb perspectiva de gènere i feminista, sostenible i anticapitalista.
Extret i + info a l’enllaç original: http://www.somesplai.cat/index.php/pas-colonies-campaments/
