Com fer unes bones latrines als campaments

Hi ha alguns terrenys d’acampada que ja disposen de lavabos convencionals, o bé de vàters secs. En aquests casos, cal que els utilitzem sempre i que en fem un bon ús per garantir el seu bon manteniment, tant per al nostre grup com per als que venen al darrere nostre. Si no hi ha lavabos ja instal·lats, haurem de construir nosaltres mateixos les latrines.Quines funcions tenen les latrines?

Normalment, el que més apreciem de les latrines són la intimitat, que estigui sempre neta, i que no porti males olors al campament. Aquests són aspectes importantíssimes que cal tenir en compte, però no hem d’oblidar també la funció essencial de les latrines: evitar l’impacte ambiental en l’entorn natural i evitar riscos sanitaris.

Cal ser ben conscients que els nostres excrements contenen microorganismes que són focus de transmissió de possibles malalties infeccioses. El contagi es podria produir per contacte amb els excrements contaminats, directament o a través de mosques. També pot passar que les aigües de pluja duguin els microorganismes fins a aigües properes.  Aquesta contaminació de les aigües pot afectar negativament els ecosistemes de rius i llacs, o també la nostra salut, en menjar aliments que hagin estat contaminats per l’aigua de reg, en beure aigua en mal estat, o fins i tot al banyar-nos en aigües contaminades.El principal objectiu d’excavar el forat, doncs, és el d’evitar que els microorganismes causants de malalties o contaminació es propaguin per via humana, animal, o a través de l’aigua de pluja.

Quina és la millor ubicació?

Una decisió essencial és a on construïm la nostra latrina. Per prendre la decisió hem de tenir en compte alguns criteris bàsics:

• Per garantir la comoditat de tothom:
  • Lloc prou allunyat del campament: garantirem la intimitat i evitarem que les males olors arribin a la zona comuna.
  • Terreny accessible, no massa pendent i no massa lluny: garantirem el seu ús per part de tothom de forma habitual.
  • A sotavent del campament: evitarem que les olors arribin a la zona comuna.
• Per evitar la contaminació:
  • A 60 metres de distància de cursos d’aigua
  • Aigües avall del nostre lloc d’abastiment d’aigua, i del lloc de bany
  • Terreny que no es pugui entollar, amb cert pendent
  • Per sobre del nivell màxim d’inundació: terrenys alts respecte als cursos d’aigua.
  • Sòl el més impermeable possible: preferentment sòls argilosos.
• Per afavorir una ràpida descomposició dels excrements:
  • Indret amb abundància d’humus i amb certa ombra (però que no sigui excessivament humit).
  • Entorn amb arbres i arbusts (però no excavem tan a prop que malmetem les arrels).

Passes per construir la latrina

Ja hem decidit la millor ubicació, i ara toca posar-nos mans a l’obra. Per fer una bona latrina seguirem aquestes passes:

• El primer i essencial pas és cavar el forat. No cal que cavem massa fons, és millor fer una rasa poc fonda i llarga que no pas un forat gran i molt fondo, entre altres avantatges serà més fàcil d’excavar i facilita la degradació dels excrements. La llargària de la rasa ha de ser, com a mínim, de 80 cm a 1 m de llarg, l’amplada de 40 cm i la fondària de 50 cm.
• Alguns models de latrines inclouen fer un petit drenatge al fons amb grava i pedres per tal  d’evitar l’entollament de líquids, i així disminuir les males olors.
• Al costat del forat, deixem preparada la pila de la sorra que hem excavat, i una pala. Si hem hagut d’enretirar una capa d’herba o de fullaraca, conservem aquesta capa al costat de la latrina per al moment de la «clausura».
• Un cop construïda la rasa, cal que muntem una estructura de parets, que normalment es fa amb pals de fusta i teles o lones de plàstic, per garantir la intimitat. També és útil posar algun distintiu per saber si el lloc està ocupat o lliure.
• Finalment, haurem de proveir-nos d’una paperera amb tapa per dipositar-hi el paper higiènic, les compreses… i quan estigui plena la buidem a un contenidor de rebuig. No aboquem el paper a la latrina, ja que tarda força temps a ser assimilat per la natura. Tampoc és bona idea cremar-lo: recordem que és totalment prohibit fer foc al bosc.

Com l’hem de fer servir?

Les latrines poden ser confortables per a tots els acampats si establim i comuniquem clarament com s’han de fer servir i quines accions estan prohibides.  Per a un bon ús de la latrina, seguirem aquests consells:

• Cal ser disciplinats i utilitzar-la ordenadament: comencem per un cap de la rasa i anem avançant a mesura que s’omple.
• Cada cop que la fem servir, cal que hi tirem al damunt una capa de terra per cobrir els excrements, que barregem deposicions i terra (siguem previsors i portem un palet per a aquest fi, palet que podem deixar dins la latrina un cop usat), i finalment que ho tapem amb una mica més de terra.
• Quan encara quedin uns 15 cm, reomplirem amb terra, la piconarem, i col·locarem el tou d’herba, procurant que visualment es noti tan poc com sigui possible. A continuació mourem l’estructura de la latrina un tros per tal d’utilitzar el pam següent. Aquest tipus d’instal·lació ens permetrà anar fent “forat” segons les necessitats dels usuaris.
• Si apareixen males olors d’una intensitat excessiva, revisem l’ús que fan els usuaris i garantim que tothom hi aboca correctament suficient quantitat de terra. No fem servei mai productes químics tipus zotal, ja que són tòxics per al medi ambient. Com a màxim, fem servir vinagre com a desinfectant. Una altra opció és tirar-hi calç, alternant-la amb capes de terra, però això aturarà el procés de descomposició de la matèria orgànica, i per tant allarguem la vida dels excrements sota terra.
• Cal ser conscient del perill constant de convertir les latrines en un espai de brutícia: evitem-ho.
• En definitiva, hauríem de procurar que al marxar no es noti en absolut l’ús que ha tingut aquell espai.

Els «WC pirates»

Un cop començat el campament, caldrà estar alerta de la possible proliferació de “WC pirates”. Els indicis que el WC oficial no funciona correctament són:

• El WC oficial no s’omple, però el paper de WC vola.
• Proliferació de papers, olors i insectes amb un petit radi al voltant del nostre campament.
• Excursions, individuals o poc col·lectives al bosc de l’entorn.

Si detectem «WC pirates», fem tot el possible per erradicar-los. Pensem que molt sovint aquesta és la causa de queixes per part de veïns i ajuntaments; tinguem cura del seu entorn i ajudarem a garantir la continuïtat del terreny d’acampada!

I l’orina?

L’orina és un tema apart: s’evapora ràpidament i no presenta els problemes de contaminació de l’entorn ni de risc per la salut pública que tenen els excrements. Si és possible orinar fóra de les latrines (això dependrà de les normes que tingui cada terreny d’acampada o les que decidiu posar vosaltres), no implica cap risc.

Les principals precaucions hauran de ser:

• Mantenir-se apartat de les àrees d’ús a on la mala olor pugui ser desagradable
• Evitar orinar sobre roques o grava, a on queda una olor més perdurable.
• No orinar mai directament en un curs d’aigua o a prop, per tal d’evitar la seva contaminació.
• Quan siguem un grup nombrós, és preferible escollir diferents indrets per a orinar, i així evitarem regar sempre la mateixa planta i produir-li danys.
• En qualsevol cas, si després d’orinar hi tirem una mica d’aigua, reduirem l’olor i minimitzarem els possibles impactes per excés de nitrogen.

Seguint aquests consells, segur que ens sentirem orgullosos de la nostra super-latrina, i d’haver contribuït a deixar el món millor de com ens l’hem trobat!