Creixem transformant(-nos) – Monitors de Lleure.cat

Extret i + info a l’enllaç original: http://www.escoltesiguies.cat/noticia/23067/reportatge-creixem-transformant-nos

AEiG Itaca

“Som, fem, transformem” és el lema del nostre pla estratègic, aprovat el novembre del 2015, que estableix tres grans objectius estratègics: identitat escolta i guia, participació i impacte social. I és que si una cosa defineix els escoltes és la voluntat de deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat, però alhora de créixer com a persones en tot aquest procés. I no només són paraules boniques. Tenim uns projectes educatius pensats i repensats per tal que també tinguin una utilitat social: tenim els projectes d’Aprenentatge i Servei.

Text: Martí Senserrich i Mariona Forcat

Imaginem un món on un grup de joves graven i difonen un vídeo musical sobre la discriminació; uns infants de tan sols sis, set i vuit anys realitzen un servei en una protectora d’animals; un altre grupet, ja una mica més gran, d’entre onze i catorze anys, organitza un dinar popular conjuntament amb els avis i àvies de l’associació del barri; uns altres, amb encara no divuit anys, tornen d’un campament de refugiats sahrauís i preparen un documental, i fins i tot una demarcació organitza uns campaments encarats a aprenentatges entorn les alternatives d’habitatge i la preparació d’activitats infantils amb l’objectiu d’oferir un casalet de Setmana Santa als infants que viuen als blocs ocupats de la PAH de Sabadell. Doncs tot això no és imaginació, són projectes que infants i joves han realitzat en els últims temps. Malgrat la seva joventut, han incidit per fer d’aquest món un món una mica millor. Tot ells han fet projectes d’aprenentatge i servei.

Més que fer un servei
De ben segur que, fent aquests serveis, els infants i els joves han pogut canviar alguna cosa d’aquest món injust. Per això els fan. Però no menys important és tot el que s’han posat a la seva motxilla durant el seu transcurs.

Els projectes d’aprenentatge i servei són aquells que combinen els dos processos. És a dir, aquelles activitats en les quals els aprenentatges i el servei no funcionen en paral·lel, sinó que es vinculen de tal manera que els nois i les noies aprenen treballant en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo. Si agafem els elements d’aquesta activitat per separat no trobem gaires novetats. La novetat consisteix en l’estreta vinculació que s’estableix entre ells.

Per exemple, el fet d’anar a una gossera a cuidar animals no només tenia com a objectiu millorar les condicions dels animals que hi ha, sinó també que aquells infants, durant tot el procés de planificació i realització, aprenguessin a estimar, cuidar, respectar, entre altres valors, i posessin a la seva motxilla més eines per tal de defensar els drets dels animals.

En definitiva, l’aprenentatge i servei suposa un repte a superar individualment i col·lectivament a través del qual s’activen competències de tot tipus, ja que els infants viuen els resultats en primera persona i reben el feedback d’aquells per als quals han treballat. Va molt més enllà de realitzar un projecte per al gaudi propi o de realitzar un servei per inèrcia. Ens fa reflexionar i generar una visió crítica i alhora constructiva dels processos, les accions i els resultats.

Base pedagògica sòlida, i alhora innovadora
L’APS té el seu origen en el moviment de l’Escola Nova. La reflexió pedagògica comença a fer evident que aquells que aprenen han de tenir una disposició activa mentre que els que ensenyen han de tenir una actitud facilitadora d’acompanyament. Cal acabar amb les classes on hi ha un mestre que parla i uns alumnes que escolten. La metodologia es basa en dos conceptes, de fet, molt escoltes: aprendre fent i el servei a la comunitat.

“L’ApS es basa en dos conceptes molt escoltes: aprendre fent i el servei a la comunitat”

Aprendre a conviure només seguint les indicacions de l’educador tampoc no funciona. Es va veure que la participació activa era imprescindible i que aportava protagonisme davant les normes socials, una capacitat de convivència amb els altres i el fet d’esdevenir una persona crítica, amb capacitat de decisió i transformació i implicada en el seu entorn. A partir d’aquell moment es parla del principi pedagògic de “l’activitat”. I aquest va ser el primer gra de sorra del que seria l’ApS tal com el coneixem avui en dia.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya forma part activa del Centre Promotor d’Aprenentatge-Servei de Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, que intenta aglutinar els diversos recursos i recollir les diverses pràctiques que es duen a terme en el marc de l’aprenentatge-servei.

És una metodologia relativament nova, però que és basa en uns referents pedagògics de pes. El filòsof, pedagog i psicòleg John Dewey (1859-1959) ja defensava que, de la mateixa manera que la ciència era una qüestió comunitària, l’activitat que conduïa al coneixement i que feia possible l’aprenentatge també ho havia de ser, és a dir, “que l’educació no és una preparació per a la vida, és la vida mateixa”, en paraules d’ell mateix. El també pedagog Ovide Decroly (1871-1932) afegia que “només una proposta atenta al moment educatiu dels infants i coherent amb la visió globalitzadora que tenen de la realitat podrà facilitar l’adquisició de coneixements significatius”. Unes idees ni més ni menys defensades pel fundador de l’escoltisme, Baden Powell, que sostenia que el sistema de patrulles és el de donar responsabilitat efectiva a tants infants com sigui possible i que van prendre molt sentit també amb les aportacions que va fer el mestre, animador, psicopedagog, formador de formadors, creador de materials, gestor i investigador català, Joaquim Franch (1944-1987). Franch, també membre de Minyons Escoltes i Guies, en el seu llibre El lleure com a projecte (Barcelona 1985), defensa que “els nois i les noies s’ho han de passar bé fent una experiència tan rica com sigui possible, que la qualitat de les relacions personals ha de mantenir un nivell molt elevat i que s’han de fer explícites tres línies de fons que marcaran la nostra actuació: l’arrelament i la sensibilitat al país, la gestió democràtica i la convivència solidària”.