Anterior article… JA NO VULL SER MONITOR/A! (o les meves primeres colònies) (1/3)…
Aquestes idees i suggeriments formen part del curs de dires, de monis, de dinàmiques i de colònies
(que quedi clar que parlem de situacions en les quals els monitores o monitores hi hagi o estiguin malament (mentalment) a les colònies per molt motius i això està ocasionant que les colònies no marxin bé i que els monitors/es s’allunyen de l’objectiu o de la tasca a realitzar. Són situacions que no són habituals, però existeixen. El que aquí expliquem només són possibles indicacions o idees tenint en compte que cada situació és difícil i diferent. I és clar, que aquestes situacions poden aparèixer encara que hàgim fet tot el possible per evitar-ho. Recordem que parlem i treballem amb persones. I cada persona és un món)
Què podem fer com a responsables davant d’aquest possible entrebanc?
Partint que la «culpa» del «problema» no és del tot nostre, si que tenim responsabilitat, i és aquí a on els responsables entrem en acció i comencem (i si és amb ajuda d’altres monitores/es, altres persones o entitats, millor) a centrar-nos i realitzar l’oportuna i profunda preparació, amb la noble finalitat de donar-li i encomiar-li, al monitor/a, eines per aconseguir un grup cohesionat, més capaç i fort, fent tot un plegat d’activitats durant tot l’any.
Ser responsable (director o directora) d’un centre de lleure no és tasca fàcil. Ser líder, bon company, referent, punt de consulta i suport, responsable, coherent, amb caràcter, amb recursos… i a més gaudir-ne… NO ÉS GENS FÀCIL, encara que aquesta «feina» pot arribar a ser molt i molt apreciada i gratificant o maleïda i odiada. De fet és triga molt en controlar-ho tot i encara així, alguns pequem de no arribar a fer-ho bé.
El nostre objectiu és fer un lleure viu, agradable, ric en felicitat, expressions d’alegria, recomanable, contagiós, evolucionant i canviant. Ric en maduresa física, mental i personal, a on l’infant i el monitor/a sentint que el lleure és cosa bona i enriquidora. Una etapa que hem de fer per ser millors en aquest món. Hem d’aconseguir de transmetre als monitors que val la pena ser voluntari i que no és un temps perdut. Si hem fet bona feina, ens ho dirà el temps de boca dels infants i les seves famílies.
Però una de les característiques del responsable hauria de ser l’habilitat de conèixer o entendre a les persones, als monitors i veure les habilitats que tenen, per al final decidir la funció o el lloc ideal per ell o ella. Es tracte bàsicament de tenir coneixement en la matèria i sobretot, tenir el don de conèixer i entendre a la gent. I també l’habilitat de sentir, empatitzar i encomanar l’esperit del lleure.
I podem planificar i fer accions abans, durant i després del repte (PRA)
Abans, Planificació (l’estrateg-organitzatiu)
Tots el que es faci abans és terreny guanyat! Hem de preparar i estudiar les accions que volem aplicar, com si fos una estratègia, sempre des del punt de vista del lleure, per descomptat! I si és amb la complicitat d’altres monitors/es, doncs millor.
Aquí detallem algunes accions (segur que hi ha moltes més)
- – Cohesió de grup
- No basta només amb la «típica» sortida de cap de setmana abans de les colònies que es fa amb tot el grup per preparar les activitats i veure «in situ» el terreny. Encara que ja que la fem, hem de preparar activitats i dinàmiques de coneixement i prova de la persona i del grup. De fet, hauríem de fer 3 «trobades» mínim com aquestes a l’any.
- Fer excursions d’un matí o un dia, de monitors/res amb l’objectiu de compartir.
- …
- – Formacions i dinàmiques
- Hem de fer formacions amb dinàmiques, dies i mesos abans, on tots compartim temps, valors i experiències. Totes encaminades a pensar, reflexionar, gaudir, compartir, valorar, …, ensenyar i aprendre.
- Els hem d’assignar activitats diverses amb companys que es complementin, i observar els resultats.
- …
- – Observació individual
- S’ha d’estar a sobre (d’una manera virtual, jeje) i observar al monitor/a durant tot el curs. Veure per tu mateix, o pels ulls dels altres, l’evolució que porta, els seus dilemes, les seves mancances (que tots i totes tenim), les aportacions, als aspectes a millorar, i és clar, els punts diferencials que ells/es fan destacar.
- …
- – Xerrades «de passadís» i «oficials»
- Les «xarrades extraoficials o de passadís» o de dinars o d’estones en el bar, potser són les més productives, donat que en un ambient «no oficial» o professional, s’acostuma a estar més tranquil i no tant a la «defensiva» o alerta, cosa que hem d’aprofitar-los per comentar situacions, idees, preocupacions o només xerrar per xerrar.
- …
- – La valoració «positiva»
- En aquest aspecte, una observació important dels responsables és la de valorar positivament, o treure la part positiva, de les accions o comentaris que fan els monitors/res. La intenció és donar suport positivament el seu comportament. Això incrementa l’estabilitat del grup i la personalitat del monitor/a. Clar, que tampoc hem de mentir.
- …… més informació al curs de dires
i segur que un grapat més d’iniciatives, sempre tenint present que volem tenir monitors i monitores més preparats/des i contents/tes! No hem de perdre mai aquest objectiu!
(deixa’ns les teves experiències per aprendre d’elles com a comentari)
Durant, realització (el psicòleg-mediador-observador)
Si no busques, no trobes. Si no t’adones que el monitor/a comença a allunyar-se de les colònies, (mental i físicament parlant) doncs no tindràs cap preocupació. Que bé, no? (ironia) Però segur que t’arribarà el problema quan ja sigui massa tard. Això de no adonar-se no hauria de ser una opció.
Som els responsables?, Llavors no podem permetre’ns el no caure en això. Llavors, a part de la nostra possible tasca en colònies (com monitor/a), hem d’exercir de «responsables». Així que hem de vetllar perquè funcionin les activitats, els grups, les tasques assignades, el pla, les colònies en general, i per suposats, els monitors/es.
No és tasca fàcil i moltes vegades la nostra tasca física (com a monitor) ens amaga la nostra real tasca (la de direcció).
Des del primer moment, hem d’observar als monitors/res, preguntar-los com estan aprofitant moments morts o buscant-los. Hem de fixar-nos en el punt important. Però tampoc no podem estar a sobre. Això seria improductiu.
I quan es detecti, si és molt greu i afecta a la colònia, ho hem de parlar abans possible. Si no, doncs parlem en un moment tranquil o buscat expressament. Hem de parlar seriosament, i preguntar-li com està, que sent, que l’hi passa, que el molesta, que podem canviar, … Si la nostra tasca de preparació (P) ha sigut bona, tindrem confiança amb el monitor/a i podrem parlar tranquil·lament de temes personals.
Els punts:
- – Hem de ser cautelosos i moderats a l’hora d’actuar. Actuar en calent pot salvar situacions, o pot fer actuacions dolentes.
- – Hem de fer-li veure i reflexionar sobre la feina que fa, que és agraïda per les nenes i nens i pels seus companys.
- – Ha de saber que sempre tindrà la nostra ajuda (i si ho diem es que ha de ser veritat i ens hem d’esforçar per fer-la realitat)
- – Hem de plantejar-li i que vegi la realitat i exposar-li la situació real.
- –.….. més informació al curs de dires
Tot, perquè la seva autoestima i confiança pugi i s’enforteixi. Tot perquè la idea d’unió de l’equip educatiu i de les colònies es mantingui intacte. Tot per gaudir d’unes colònies, com sempre, magnífiques i inoblidables. I sobretot perquè l’ambient general i l’estat dels infants sigui agradable.
(deixa’ns les teves experiències per aprendre d’elles com a comentari)
Després, Avaluació (l’analitzador-facilitador, regenerador)
Ja ho deia, per aquell 1950, en William Edwards Deming. amb el PDCA que va presentar al japó. Això, és el principi bàsic de la millora continua.
Des de llavors les empreses japoneses ho fan fet continuadament.
PLAN – DO – CHECK – ACTION – PLAN – DO – CHECK – ACTION – PLAN – DO – ……
PLAN – FER – ANALITZAR – CORREGIR – PLAN – FER – ANALITZAR – CORREGIR – PLAN – DO – ……
Encara que no ens agradi tractar el lleure com una empresa, sÍ que haurien d’aprofitar-nos d’algunes de les seves tècniques de millora.
Ja sabem que hem d’avaluar les activitats, colònies, trimestres, etc, però en el cas dels responsables, hem d’avaluar als monitors, monitores i responsables. Sobretot l’aspecte de la millora produïda (a qualsevol nivell), dels coneixements adquirits i qualsevol aspecte que sigui avaluable. Perquè ens interessa que el monitor o monitora, o responsables, millorin. Bàsicament el que no volem que es torni a repetir els problemes que hem passat.
Arriba l’avaluació de la situació. Potser la situació ha sigut difícil o dura, o no, però com a responsables, hem de tenir els deures fets i tenir clar alguns punts:
- – Hem de relativitzar la situació i plasmar-la en el seu context. si no podem fem una muntanya d’un gra de sorra.
- – Hem de tenir clar l’objectiu de la reunió i els punts a parlar o debatre (no a discutir o a criticar). No és tracta d’un judici. És una reunió per tractar de millorar
- – Parlem amb persones i hem de tenir tot el màxim respecte i educació.
- – Hem de pensar que pot ser el monitor o monitora no passa per un bon moment, i poden estar molt fràgils mentalment.
- – …… més informació al curs de dires
Amb tot i això, l’experiència és un grau. Més sap el diable per vell que per diable. I per molt que aprenem llegint o estudiant o fent cursos, fins que no ens toca, no sabrem com reaccionarem. Per això aquests assumptes, encara que passen pocs cops, poden ser molt i molt diferents.
… pròximament JA NO VULL SER MONITOR/A! (o les primeres colònies) (3/3) – Què podem fer com a monitor/a davant d’aquesta possible situació
(1) Colònies, o campaments o qualsevol activitat de lleure de més de 5 dies amb pernoctació.
Aquestes idees i suggeriments formen part del curs de dires, de monis, de dinàmiques i de colònies