“Apostem per les accions de puça i per l’educació en el lleure com a motor del canvi social”

D’on neix Acció Puça?
Acció Puça neix de diverses iniciatives individuals que ràpidament van confluir en un mateix projecte. Van ser quatre les persones que van començar a interessar-se per la profunda crisi humanitària que assetja les costes europees. De seguida  molts altres membres s’hi van sumar. Acció Puça no és un projecte escolta com a tal, però sorgeix de la connexió entre diferents joves d’entre 18 i 20 anys de diferents caus catalans. Dels 17 que conformem el grup, 15 som membres de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Lligades i lligats a aquest moviment des de fa molts anys, hem tingut i tenim la necessitat de transmetre els valors que ens han obert les portes a veure el món d’una altra manera i voler transformar-lo.

Per què heu escollit aquest nom?
Per a nosaltres, la problemàtica d’Europa vers les persones refugiades i tot el conflicte que l’envolta és molt gran i molt complex. Hi ha una gran quantitat de factors que hi intervenen i hi afecten, i nosaltres en desconeixem molts d’ells. Per tant, des de la nostra mida reduïda, una mida de puça, l’únic que podem fer és picar. Fent petites fiblades, petites accions, no canviem una gran realitat, però sí que des de la nostra humil mida podem fer que el present d’algunes de les persones a les quals accedim sigui millor. Apostem i creiem en les accions de puça, i l’educació en el lleure com a motor del canvi social.

Quins objectius teniu?
El nostre propòsit inicial com a persones joves, motivades i actives dins el món del lleure era ajudar els i les refugiades mitjançant el joc, el teatre i la música. Un cop a Cherso, ens vam trobar amb una realitat crua i totalment diferent de la que ens havíem imaginat des d’un bon principi. El lleure era important, sí, però moltes de les necessitats bàsiques de les persones del camp no estaven sent cobertes. Així doncs, als objectius inicials se’n van sumar de nous, tals com transmetre la realitat dels camps de refugiats a la nostra societat, donar suport a altres projectes que ja hi havia quan vam arribar (L’escola d’Open Cultural Center per exemple, organització que ens ha acollit i amb la qual hem estat treballant), o el simple fet de procurar que totes aquelles persones poguessin sentir-se escoltades.

…