La motivació en qualsevol aspecte de la vida, és allò que ens mou per aconseguir els nostres objectius.
Però no ens equivoquem. Aconseguir objectius no és per res dolent, ni deshonest, ni trampós, ni deslleial. Tots i totes tenim en la nostra vida, durant cada dia, si m’apures, motivacions.
I amb motivació no hem de pensar solament a ser un bon metge o ser una bona empresària, o córrer els 100 metres llisos en 5 segons, o ser el millor a la feina o qualsevol altra objectiu a 10 anys vista. La nostra vida diària està plena de motivacions, no pensades ni calculades, totalment inconscients: respirar, alimentar-nos, sexe, dormir, salut, família, respecte, èxit, etc..
D’aquí es desprèn una taula important que forma part de la psicologia: la piràmide de Maslow o la Jerarquia de les necessitats.
I és que com explica Abraham Maslow, les nostres accions diàries neixen de la motivació dirigida cap a l’objectiu de cobrir aquestes necessitats.
Aclariment: Aquesta piràmide ha de ser vista sempre com a beneficis per a nosaltres allò que busquem o rebem. Quan es fa referència a aquesta piràmide hi ha estudis que qüestionen l’ordre, però, sigui el que sigui l’ordre de les 5 fases, o encara que faltin algunes, cert sembla, que la vida quotidiana està plena de motivacions i per aconseguir-les ens porten a realitzar certes accions.
Així que quan observem aquesta piràmide, i pensem en el paper que fem com a actors del lleure, podríem arribar a pensar en quin benefici estem obtenint o volem obtenir quan exercim de monitor o monitora, director o directora. Per descomptat pensaments i beneficis altruistes.
En resum, sense motivació no podríem fer moltes coses. Així que, en el nostre pas pel lleure hem de tenir motivacions, i segur que al principi les tenim, com: Educar, divertir-nos, gaudir dels infants, de la naturalesa, de les estones, de les converses, dels companys, ensenyar, aprendre,…
El problema que personalment he viscut moltes vegades i que he vist d’altres, no és la motivació, sinó el contrari: La desmotivació i la correcció o el camí cap a la motivació. Tot un repte.
I aquesta desmotivació és perillosa. Perquè com a passa gairebé sempre, veiem que un monitor/a, director/a està desmotivat/a massa tarda. Com un got que es desborda.
És la nostra obligació com a directors i directores de lleure, com a monitors i monitores o com a membres de l’equip educatiu, com a responsables adonar-nos si hi ha un got d’algú del nostre equip que s’està començant a omplir. A partir d’aquí entra en joc els recursos de, sobretot, l’equip psicològic o pedagògic, o si escau els directors i directores del centre. Recursos que hem de tenir o trobar, o demanar, però que no podem deixar de buscar-los. Perquè la desmotivació provoca desmotivació.
I és que motivar a un desmotivat és tasca àrdua, difícil i molt costosa en temps i esforç. Algunes vegades sense èxit. La desmotivació no entén d’esglaons. Afecta als d’adalt, com als d’abaix. És difícil de detectar els seus inicis. És un procés lent i que es cou en una cuina a foc lent. I normalment sempre el tenim a sobre quan ja es prou evident.
Quan algun noi o noia ens pregunta o ens comenta que vol ser monitor, o pensem com a responsables d’equip o de lleure que alguns nois i noies del grup de grans vol ser monitor o monitora, hem de reflexionar i tenir clar quines són les seves motivacions, perquè hem de recórrer a elles quan arribi el moment de motivar una altra vegada i creieu-me, al moment menys pensat arriba. Llavors en aquests primer moment de voler començar el camí del monitor o monitora, hem de parlar amb ells i elles i que ens expliquin perquè volen.
El desenllaç d’enfrontar-se a la desmotivació pot ser bo: tornar a reprendre aquesta il·lusió; o dolent: arribar fins i tot a deixar el *esplai.
La por; tenir o donar metes equivocades; no saber que és el que vols o el que busques; conflicte de valors, de sentiments o personals; falta d’autonomia; no tenir desafiaments; no trobar nous reptes; cansament; pensar que estàs a un nivell superior, o inferior… Molts factors influeixen en una desmotivació.
Per aquest motiu les eines més importants és la unió de l’equip, dinàmiques de grup, activitats dins i fora del lleure, xerrades, gaudir, reptes; escoltar; comunicar; empatia; bon clima a l’equip; adonar-se del problema; reflexionar; reconèixer al equip; centrar-se en els aspectes positius… Tot un seguit de accions que podran ajudar a trobar una altra vegada la motivació… o no!.
Tota un dilema i un problema que passa, i que no sempre sabem reaccionar en el moment concret o com fer-ho.
Sigui com sigui, és la nostra obligació vigilar pel bé dels infants, però, sobretot, pel bé de l’equip educatiu.
i tu? Què opines?
Si necessites dinàmiques per combatre un problema de motivació, digues-nos-ho info@monitorsdelleure.cat!
#TotsSomLleure #TotsFemLleure
Fali Jiménez
