No és or tot el que rellueix.
(estic de colònies (1), falten pocs dies per acabar i … mai més)
- No sé què fer!
- No puc, no sé resoldre aquest problema.
- Això no era com ho vam dir!
- Ningú em fa cas!
- Estic mentalment atabalat!
- Sempre faig la pitjor feina!
- M’ho passo bé per moments, pensava que això seria més fàcil i agradable!
- Em trobo sol! No trobo l’ajuda que vull!
- JA NO VULL SER MONITOR/A!!!
Què??? Ostres! Tornem enrere i mirem que ha pogut passar!
(que quedi clar que parlem de situacions en les quals els monitores o monitores hi hagi o estiguin malament (mentalment) a les colònies per molt motius i això està ocasionant que les colònies no marxin bé i que els monitors/es s’allunyen de l’objectiu o de la tasca a realitzar. Són situacions que no són habituals, però existeixen. El que aquí expliquem només són possibles indicacions o idees tenint en compte que cada situació és difícil i diferent. I és clar, que aquestes situacions poden aparèixer encara que hàgim fet tot el possible per evitar-ho. Recordem que parlem i treballem amb persones. I cada persona és un món)
Enfrontar-te a les teves primeres colònies com a monitor o monitora no és, valgui l’expressió castellana, “moco de pavo”. Si tot va bé (que és el més habitual), cap problema, però.. i si no?
De cop i volta estàs envoltat/da de nens, nenes, adolescents, activitats, companys, feines, responsabilitats, 24 hores al dia durant mínim 8 dies. Hi ha moltes alegries, emocions, somriures però també potser que hi hagi petites esbroncades, errors, pressions, manca de temps, descoordinació, desmotivació …, i qualsevol petita espurna, si s’apaga a temps, pot fer una bona cremada personal i fins i tot un foc col·lectiu.
Ens ocuparem d’aquests pocs casos que si no es cuiden podem ser molt perillosos i improductius!
Pels monitors i monitores de lleure la manera d’afrontar el primer dia, però sobretot, l’actitud, els coneixements adquirits, la mentalitat, l’esforç i la intel·ligència de com mantenir-se i com seguir al peu del canó durant la resta de les colònies, és el que decantarà la balança cap a un final feliç, passable, mediocre o odiós.
I per obtenir un resultat òptim, per fer que el monitor i monitora surtin airosos d’aquest repte, depèn de factors com:
– L’actitud del mateix monitor o monitora
– L’actitud de l’equip educatiu i sobretot del responsable
– La seva experiència, i sobretot
– Els coneixements o formació externa, interna, oficial, oficiosa, d’altres monitor@s o exmonitor@s que el monitor/a hagi rebut.
Tots hem passat pel nostre primer dia de colònies, però.. ens ensenyen o ens preparen per a aquest repte? te’n recordes com les vas passar? (deixa’ns les teves experiències per aprendre d’elles fent un comentari)
I aquí és on m’agradaria parlar. Per què aquests últims mesos i anys, he sentit i he viscut situacions que m’han fet patir i molt i crec que hauríem de tenir present.
LES PRIMERES COLÒNIES, SOBREVIURE O MORIR!
Com a responsable m’ha passat de tot, des de plors la primera nit, fins “no vull ser monitor” a l’última. I això són defectes que vaig tenir a l’hora de la preparació. Solució?
Diuen que la teoria mai serà igual a la realitat i que per molt que estiguem preparats, sempre serà diferent, gairebé igual, però diferent. Però, és necessària?, I tant que sí! Com més preparats, millor podrem afrontar o abordar el lleure i gaudir-ne!
Així que, si tenim monitors o monitores, que s’hagin preparat o que creguin que ja saben prou, nosaltres, als responsables, no ens podem eximir de treballar i de preparar-los per enfrontar-se a unes colònies. És més, el repte ens ha de motivar i sobretot interessar (i també fiquem en el sac a monitors i monitores).
D’aquesta preparació prèvia dependrà el resultat de l’enfrontament del monitor/a vers les colònies. És clar, ni que dir, que pot passar qualsevol cosa, però hem d’estar segurs que hem fet l’impossible perquè surti bé.
Quan es preparen unes colònies…,
tenim en compte els aspectes:
– Legals
– Administratius
– Organitzatius
– Logístics
– Funcionals
…
I cert és, que els tractem tots per poder tenir i oferir unes colònies plenes d’activitats, convivències, sentiments, cultura, coneixement, exercici, valors, .. i, per descomptat, sota la cobertura de la seguretat, qualitat i la confiança que el nostre centre està acostumat a oferir, i que mares i pares confien cegament.
Arriba un moment que ja tenim confirmat, contrastat i definit el nostre pla d’activitats, els nostres grups, la nostra casa o campament, les nostres activitats.. en fi, tot el necessari.
Però a vegades se’ns escapa un punt que és summament essencial, que és el més important (i ho sabem), del que pot ser no som tan conscients, però que sempre ens passa per alt, ja que “ja confiem que ho sap”: L’estat i preparació de la monitora o monitor.
El Monitor i la Monitora…
Són, per mi, l’eix essencial, principal i l’ànima del lleure, sense elles i ells, això no funcionaria. Són la part visible de les activitats, i més important, la part visible de l’entitat de lleure vers les mares i els pares. I per aquest motiu, com a responsables, hem de saber del seu estat, més que qualsevol cosa. Els hem de cuidar. I sobretot els hem de formar amb totes les eines possibles amb el objectiu de tenir un lleure i uns monitors/persones de qualitat i amb garanties.
– Cursos de formació
– Monogràfics
– Xerrades internes
– Compartir experiències amb ex-monitors/res
– Viure experiències amb altres monitors/es o centres de lleure
…
Per mi és tan important, que en el cas de ser pocs monitors i tenir monitors/res principiants, si no tenen experiència, …, s’hauria de tenir en compte punts com redefinir o canviar les seves responsabilitats, canviar de casa de colònies, la quantitat de places, els dies d’estada, les activitats o fins a reemplaçar colònies per alguna opció més senzilla i viable.
Personalment, he tingut aquest cas i no va ser tasca senzilla afrontar-ho.
En ells recau tot el pes físic i mental de mantenir unes colònies en perfecta harmonia, i això, ho sabem, no és feina gens fàcil.
Un aplaudiment per ells/elles, que s’ho mereixem i des d’aquí, la meva i més profunda gratitud i confiança.
… pròximament JA NO VULL SER MONITOR/A! (o les primeres colònies) (2/3) – Què podem fer com a responsables davant d’aquest possible entrebanc
(1) Colònies, o campaments o qualsevol activitat de lleure de més de 5 dies amb pernoctació.
Aquestes idees i suggeriments formen part del curs de dires, de monis, de dinàmiques i de colònies
