Gràcies a les monitores i monitors

Ja sabeu que ens costa reconèixer els encerts i que mai donem prou les gràcies. Aquests dies d’incertesa, com a societat que creu fermament en els drets de la infància, no ens podem estar d’agrair-vos a tots els monitors i monitores per haver fet possible uns casals i unes colònies que semblaven inimaginables. El vostre esforç ha estat excepcional i l’actitud admirable.

Heu rellegit els protocols de les activitats de lleure educatiu en el context de la pandèmia buscant-ne el sentit, una i mil vegades. I malgrat els dubtes, contradiccions, anades i vingudes, heu trobat la manera d’organitzar unes activitats imprescindibles per retornar el somriure als infants.

Amb el mateix empeny, us heu format en mesures de seguretat, en dinàmiques d’educació emocional i en tot allò que fos necessari per atendre amb qualitat i professionalitat infants i famílies en un estiu atípic i especial.

Heu adaptat i programat les activitats perquè els infants puguin retrobar-se, esverar-se, explicar-se, construir-se, somiar-se. Heu estat amatents a les seves necessitats, inquietuds i pors deixant a un costat la vostra pròpia angoixa i tensió emocional. Heu transmès amb convenciment que aprendre a viure en els valors de la convivència i la solidaritat és més urgent i necessari que mai.

Les famílies també us han sentit a prop. Us heu trencat les banyes perquè ningú quedés enrere. Les heu acompanyat en tot moment, fent-vos present ja fos a través d’una trucada o darrere d’una pantalla. Conscients que al costat de cada infant hi ha un pare, mare o familiar que també necessitava ser escoltat. I perquè per damunt de tot necessitem sentir el vincle.

Heu estat més atentes que mai amb el Joan. Sabeu que a casa les coses no van bé, i que ara plou sobre mullat.

Heu passejat amb l’Aina, de camí a veure les granotes de la bassa, mentre explicava que troba
a faltar a l’avi i que li hauria agradat poder-li fer un dibuix de comiat.

Heu construït paracaigudes amb la Salma i l’Asha i tota mena d’invents per al repte de llençar un ou des del terrat del casal i aconseguir que arribi a terra sense trencar-se. Aprenent a treballar en grup, a plantejar hipòtesis i trobar solucions creatives a reptes impossibles, sense fer la pila dels quaderns de “repàs” que malauradament els espera a casa.

Heu abraçat l’Alberto que a la primera nit de colònies enyorava la mare, mentre la mascareta se us entortolligava pels cabells, sabent que quan torni a casa ho farà amb una seguretat i una autonomia que mai havia tingut abans.

Heu parlat amb el Guillem i l’Amina sobre què fer per millorar el món. I han sortit mil i una idees. Tant de bo les persones adultes les omplim d’acció. L’ètica de la cura s’estén com una taca d’oli, i aquelles menudes persones volen i demanen ajudar a les persones que ho necessiten.

Heu vist a la Nora, el Miquel i el Lucas passar els moments entre jocs, gimcanes, contes i remullades amb mànegues, aprenent a valorar les coses petites, les confidències, els moments compartits que esdevindran inoblidables. Lluny de les pantalles i de les quatre parets de casa. També lluny de la família, encara que sigui per una setmana.

Cal dir-ho ben alt. Heu superat la prova amb nota, donant sentit al lleure educatiu. Continueu així i que les forces no defalleixin. Aquest estiu ens heu demostrat que “tot està per fer i tot és possible”. Aquí va un GRÀCIES en majúscules!

Aquí el nostre agraïment en imatges: Vídeo d’agraïment als monitors i monitores.